L’altre dia vaig anar a buscar la meva medicina, per a mi és la naturalesa. Sento un amor immens per ella i pels animals, les plantes i els seus fruits.

Vaig anar a buscar alguna cosa quan en realitat vaig anar a trobar-me.
I vaig començar a caminar sense sentit, sense un objectiu clar; el propi pas era en sí el camí.
I vaig transitar camins plens de flors, on tot estava verd vida, arbres i, sense saber com, vaig passar a caminar per un camí sec, arenós, ple de roques i vaig relliscar. Estava en la mort, en la foscor.
Alguna cosa em va empènyer, a voltejar la mirada, vaig veure una senda senyalitzada, sense possibilitat de perdre’s, en l’horitzó l’arbre de la vida.

Vaig entendre que és la vida, no hi ha mort sense vida, ni dia sense nit perquè tot és el mateix, l’uníson. Des de la mateixa mort vaig comprendre una mirada nova a l’ombra que honrava la vida.

Des de l’ombra vaig sentir que voldria estar viu en vida.

Bernat Puig